Aquestes han sigut les postals de nadal d'aquest any, una mica de reciclatge amb càpsules de la nespresso.
Detalls fets a mà, originals i totalment personalitzables. Si t'agrada alguna cosa i t'interessa posar-te en contacte amb mi, pots fer-ho enviant-me un correu electrònic a través de la finestreta de contacte que trobaràs a la barra lateral dreta del blog.
dijous, 25 de desembre del 2014
dissabte, 20 de desembre del 2014
Gossos solidaris
dissabte, 15 de novembre del 2014
Coixí de tardor
Deia Miquel Martí i Pol:
Aquest és el coixí que vaig brodar pel repte de tardor del fòrum "el salón de la amistad", un bonic detall dedicat a la tardor, amb un disseny molt dolç i que em té enamorada. Brodat en llí de color blanc combinat amb teles de color terrós.
AMB
LA TARDOR VINDRÉ
Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.
Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.
L'estiu s'allargà molt
i tant de sol m'ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.
Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.
Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.
Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.
Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.
L'estiu s'allargà molt
i tant de sol m'ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.
Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.
Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.
Aquest és el coixí que vaig brodar pel repte de tardor del fòrum "el salón de la amistad", un bonic detall dedicat a la tardor, amb un disseny molt dolç i que em té enamorada. Brodat en llí de color blanc combinat amb teles de color terrós.
dijous, 6 de novembre del 2014
Un pastís de bolquers ple de cosetes per la Nayade
el pastís de bolquers
els pitets
l'elefant sonall
la postal
Recordeu la cançó de l’elefant?
Mireu allà dalt en els estels que hi ha, és un gros animal
que en bicicleta va, és un elefant i doncs que us heu pensat? té una cua al
darrera i una trompa al davant!
Doncs aquí us deixo els meus últims treballs dedicats a un
dolç i tendre elefant que farà companyia durant un temps a una princeseta
anomenada Nayade.
Com podeu veure, tant pels pitets com pels elefants, he fet
servir tela de cotó en dos estampats: llis de color rosa i blanc amb floretes
roses, una combinació preciosa que fa que els treballs llueixin més si això és
possible.
Els pitets porten tela de tovallola per la part del darrera
de color rosa pàlid, el brodat de l’elefant porta fistó a la silueta i a l’orella,
la cua és de fil de brodar, també combinat amb tons roses i els hi vaig posar un botonet fucsia en el tancament per donar-li un toc divertit.
L’elefant més gran és un sonall, dins porta en una caixeta
petita un cascabell perquè soni amb el moviment.
L’elefant petit és un clauer per penjar on es vulgui.
La postal està feta de cartró i paper de tons roses, porta
un llaç i cinta rosa per donar un acabat més dolç.
Tot combinat sobre un pastís de bolquers que fa les delícies
de tothom.
No em podeu negar que ha quedat de luxe eh?
Un regal ideal per celebrar l’arribada d’un nou membre a la
familia.
Espero que us agradi.
Gràcies pels vostres comentaris.
diumenge, 31 d’agost del 2014
Tovallola Bossa per la platja o la piscina
Des de que vaig començar costura, no havia fet cap detall per les meves amigues així que vaig pensar que aquest estiu les podria sorpendre amb alguna cosa, em feia molt il·lusió que tinguessin alguna cosa meva i que al mateix temps, fos quelcom útil i funcional.
Després de navegar molt per internet, vaig anar a parar a les bossa tovalloles (tot i que a mi m'agrada dir-lis tovalloles bosses perquè la base del treball es la tovallola i no la tela que va que es transformi en bossa), i vaig creure que era alguna cosa fàcil de fer i molt útil per l'època en que ens trobavem, així que vaig decidir que aquest seria el meu detall per a elles.
I és que no em digueu que a vosaltres no us ha passat alguna vegada que aneu a la platja o a la piscina i no doneu a l'abast entre la bossa plena amb les tovalloles, la crema, el llibre, les ulleres de sol...després el para-sol, la pilota del nen, que si les cadires, la nevera...hahahhha doncs que millor que "simplificar" les coses utilitzant una tovallola bossa, que al mateix temps d'utilitzar-la per prendre el sol, ens serveix per transportar les coses sense haver de portar una bossa plena amb tot el material, i sobretot: que cadascú porti la seva i carregui amb les seves coses! així, quan s'ha de tornar cap a casa, tanquem la tovallola i ja tenim la bossa per recollir les coses i marxar cap a casa o a prendre'ns alguna cosa al xiringuito!
La meva sorpresa va ser que a través d'aquests detalls em van sortir encàrrecs, així que estic doblament feliç: a les meves amigues els va encantar i a sobre em vaig treure uns encàrrecs.
Us deixo aquí els diferents colors de tovallola i teles que vaig utilitzar.
Espero que us agradin!
Moltes gràcies tots els vostres comentaris.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)