Un curiós punt de llibre

Aquí teniu el meu últim treball, uns punt de llibre en forma de nina, un regal original i divertit que es pot adaptar a qualsevol tipus de lector, inclús jugant amb la silueta del patró es podria treure un punt de llibre masculí.

Pastís de bolquers per la Paula

Seguint l'estela del anterior pastís de bolquers, aquí teniu un nou assortiment. 

Aquest encàrrec de nou especial per una nova personeta que ha arribat a aquest món per fer més especials aquestes festes de nadal a la seva familia.

Com podeu veure, tant pels pitets, la tovallola de rots, com pels elefants, he fet servir tela de cotó en dos estampats: llis de color lila i blanc amb floretes liles, una combinació preciosa que fa que els treballs llueixin més si això és possible.

Els pitets porten tela de tovallola per la part del darrera de color lila pàlid, el brodat de l’elefant porta fistó a la silueta i a l’orella, la cua és de fil de brodar, també combinat amb tons liles i els hi vaig posar un botonet lila en forma de flor en el tancament per donar-li un toc divertit.

Per la tovallola de rots he triat la tela estampada amb flors i l'aplicació de l'elefant en lila. Una curiosa i útil peça. 

L’elefant més gran és un sonall, dins porta en una caixeta petita un cascabell perquè soni amb el moviment.

La postal està feta de cartró en tons liles, porta un llaç i cinta lila per donar un acabat més dolç.

Tot combinat sobre un pastís de bolquers que fa les delícies de tothom.

Un regal ideal per celebrar l’arribada d’un nou membre a la familia.

Espero que us agradi.

Gràcies pels vostres comentaris.

Postals de Nadal

Aquestes han sigut les postals de nadal d'aquest any, una mica de reciclatge amb càpsules de la nespresso.

Gossos solidaris

Aquests divertits i colorits gossets han marxat en busca de propietari gracies a Nandamisa (http://www.nandamisa.com/?s=perrito), que ha proposat aquest treball perquè cap nen es quedi sense joguina per nadal.

Coixí de tardor

Deia Miquel Martí i Pol:

AMB LA TARDOR VINDRÉ
Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.
Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.
L'estiu s'allargà molt
i tant de sol m'ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.
Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.
Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues. 

Aquest és el coixí que vaig brodar pel repte de tardor del fòrum "el salón de la amistad", un bonic detall dedicat a la tardor, amb un disseny molt dolç i que em té enamorada. Brodat en llí de color blanc combinat amb teles de color terrós.

Un pastís de bolquers ple de cosetes per la Nayade

 

 

 

                                                         el pastís de bolquers

 

els pitets

 

l'elefant sonall

                                        el clauer

 

                                                                         la postal

Recordeu la cançó de l’elefant?

Mireu allà dalt en els estels que hi ha, és un gros animal que en bicicleta va, és un elefant i doncs que us heu pensat? té una cua al darrera i una trompa al davant!

Doncs aquí us deixo els meus últims treballs dedicats a un dolç i tendre elefant que farà companyia durant un temps a una princeseta anomenada Nayade.

Com podeu veure, tant pels pitets com pels elefants, he fet servir tela de cotó en dos estampats: llis de color rosa i blanc amb floretes roses, una combinació preciosa que fa que els treballs llueixin més si això és possible.

Els pitets porten tela de tovallola per la part del darrera de color rosa pàlid, el brodat de l’elefant porta fistó a la silueta i a l’orella, la cua és de fil de brodar, també combinat amb tons roses i els hi vaig posar un botonet fucsia en el tancament per donar-li un toc divertit.

L’elefant més gran és un sonall, dins porta en una caixeta petita un cascabell perquè soni amb el moviment.

L’elefant petit és un clauer per penjar on es vulgui.

La postal està feta de cartró i paper de tons roses, porta un llaç i cinta rosa per donar un acabat més dolç.

Tot combinat sobre un pastís de bolquers que fa les delícies de tothom.

No em podeu negar que ha quedat de luxe eh?

Un regal ideal per celebrar l’arribada d’un nou membre a la familia.

Espero que us agradi.

Gràcies pels vostres comentaris.

Tovallola Bossa per la platja o la piscina

Des de que vaig començar costura, no havia fet cap detall per les meves amigues així que vaig pensar que aquest estiu les podria sorpendre amb alguna cosa, em feia molt il·lusió que tinguessin alguna cosa meva i que al mateix temps, fos quelcom útil i funcional.

Després de navegar molt per internet, vaig anar a parar a les bossa tovalloles (tot i que a mi m'agrada dir-lis tovalloles bosses perquè la base del treball es la tovallola i no la tela que va que es transformi en bossa), i vaig creure que era alguna cosa fàcil de fer i molt útil per l'època en que ens trobavem, així que vaig decidir que aquest seria el meu detall per a elles.

I és que no em digueu que a vosaltres no us ha passat alguna vegada que aneu a la platja o a la piscina i no doneu a l'abast entre la bossa plena amb les tovalloles, la crema, el llibre, les ulleres de sol...després el para-sol, la pilota del nen, que si les cadires, la nevera...hahahhha doncs que millor que "simplificar" les coses utilitzant una tovallola bossa, que al mateix temps d'utilitzar-la per prendre el sol, ens serveix per transportar les coses sense haver de portar una bossa plena amb tot el material, i sobretot: que cadascú porti la seva i carregui amb les seves coses! així, quan s'ha de tornar cap a casa, tanquem la tovallola i ja tenim la bossa per recollir les coses i marxar cap a casa o a prendre'ns alguna cosa al xiringuito!

La meva sorpresa va ser que a través d'aquests detalls em van sortir encàrrecs, així que estic doblament feliç: a les meves amigues els va encantar i a sobre em vaig treure uns encàrrecs.

Us deixo aquí els diferents colors de tovallola i teles que vaig utilitzar.

Espero que us agradin!

Moltes gràcies tots els vostres comentaris.

Tilda Comunió per la Queralt

Comparativa de la Tilda amb la Queralt.

El meu repte més important per la Comunió de la Queralt era fer-li la nina de comunió ja que per la Comunió de la Martina no li vaig poder fer perque no sabia cosir i vaig haver d'encarregar-la.

I aquest ha sigut el resultat. N'estic encantada de com ha acabat i trobo que la semblança entre la nina i el vestit original es força similar. Com podeu veure es tracta d'una Tilda versionada per la ocasió.

Quadre Recordatori Primera Comunió per la Queralt

Aquest és el quadre recordatori que li vaig bordar a la Queralt per la seva Comunió. Es tracta d'un disseny de Precious Moments però retocat ja que el disseny original és per la confirmació però com m'agrada més aquest que el que hi ha propiament per la comunió, vaig retocar-lo posant-li en rosari. M'encanten aquests dissenys, son molt tendres!

La Martina i la Queralt estrenen necessers

 

Les meves nebodes marxen en breu de colònies i em van demanar que els fes uns necessers. N'havien vists uns que els hi havien agradat molt en una fira d'artesania, però no sabien explicar ben bé com eren, així que em van donar carta blanca, només una condició: que siguin de color lila però amb diferents estampats!

I aquí teniu en el que en va sortir. He de dir que tot i que em va costar molt decidir com fer-los, finalment vaig optar per aquest disseny de valisette: sencill de fer però que dóna molt joc. A més, han quedat molt juvenils.

Ara només queda que gaudeixin de les colònies, i que llueixin els necessers nous davant dels seus companys de classe.

Aquí hi ha gat amagat

Cercar tres peus al gat; Gat escaldat, amb aigua tèbia en te prou; Haver-hi gat amagat; Què sap el gat de fer culleres?; Qui li posarà el cascavell al gat?; Donar gat per llebre; Ser gat vell; Orgue de gats; Haver-hi quatre gats; Estar com el gat i el gos; Haver-hi gat amagat; La curiositat va matar el gat; Tenir més vides que un gat; Se t’ha menjat la llengua el gat; Bé sap el gat la barba que llepa; De nits tots els gats son negres; Dos gats i una gata, no faltarà serenata; Gat amb guants, no caça rates; Gat miolador, mai serà bon caçador; Quan no hi ha el gat, les rates ballen; A gat vell, rateta jove; A prop d’un home descuidat, sempre hi trobaràs un gat; De lladres i de gat vell, no en vulguis mai la pell; Paciència, li diu la gata a la rata; Qui no té res a fer el gat pentina; Si vols ésser amic del gat, grata-li el cap; Tenir més por que un gat a l’aigua…

I tantes d’altres dites i refranys dedicades a la figura del gat.

No em direu que això no és prou motiu per dedicar-li una entrada a un animal tan curiós i que sempre va a la seva.

Per tot això i perquè em venia de gust, vaig decidir llançar-me a fer aquests dos gats aguanta portes que venien a una revista francesa que vaig comprar fa temps, i que tenia allà guardadeta per quan la ocasió ho mereixés.

Comparteixo el patró amb qualsevol seguidora del blog que ho demani.

Un conill curiós

Aquí us presento el conill curiós que m'ha sortit després de fer-lo instintivament. De fet, feia dies que l'havia vist per internet, és un treball de la casa Tilda, però no vaig saber trobar per enlloc ni el tutorial, ni els patrons, així que vaig fer-lo més o menys com vaig creure que s'assemblava més.

És un conill que surt del seu cau, perquè sent la olor de la primavera i abans de sortir del tot s'ha d'assegurar que el bon temps ha vingut per quedar-se perquè si no, dormirà una estona més! Perquè se li aguantin les orelles, li he posat a l'interior una mica de fil d'alumini d'aquest de bijuteria, que és més fàcil de manipular.

El test, es de l'ikea, d'aquells que són blancs però pintat en carbassa i amb acabat de vernís vitral.

L'herba és ràfia pintada en verd però de forma imperfecta perquè quedin trossos marronets, com si encara el fred hagués tocat una mica l'herba i deixi el senyal que encara pot treure el cap. Per decorar l'herba del cau, unes floretes d'arç negre que li queden com anell al dit.

Espero que us agradi!

Donant la benvinguda a la primavera

Per fi ha tornat la primavera, i quin millor detall de benvinguda que rebre-la amb un ram ben florit de tulipes de tela, que no es fan malbé ni provoquen al·lèrgies.
Vaig triar els torns vermells, que donen més vida, combinats amb diferents estampats, acabades amb una perleta de color blanc. Les fulles estan fetes amb feltre verd. El test, blanc, que fa ressaltar les flors i amb un detall compost amb cordill vermell i dues estrelles de fusta pintades en vermell.