Aquí hi ha gat amagat

Cercar tres peus al gat; Gat escaldat, amb aigua tèbia en te prou; Haver-hi gat amagat; Què sap el gat de fer culleres?; Qui li posarà el cascavell al gat?; Donar gat per llebre; Ser gat vell; Orgue de gats; Haver-hi quatre gats; Estar com el gat i el gos; Haver-hi gat amagat; La curiositat va matar el gat; Tenir més vides que un gat; Se t’ha menjat la llengua el gat; Bé sap el gat la barba que llepa; De nits tots els gats son negres; Dos gats i una gata, no faltarà serenata; Gat amb guants, no caça rates; Gat miolador, mai serà bon caçador; Quan no hi ha el gat, les rates ballen; A gat vell, rateta jove; A prop d’un home descuidat, sempre hi trobaràs un gat; De lladres i de gat vell, no en vulguis mai la pell; Paciència, li diu la gata a la rata; Qui no té res a fer el gat pentina; Si vols ésser amic del gat, grata-li el cap; Tenir més por que un gat a l’aigua…

I tantes d’altres dites i refranys dedicades a la figura del gat.

No em direu que això no és prou motiu per dedicar-li una entrada a un animal tan curiós i que sempre va a la seva.

Per tot això i perquè em venia de gust, vaig decidir llançar-me a fer aquests dos gats aguanta portes que venien a una revista francesa que vaig comprar fa temps, i que tenia allà guardadeta per quan la ocasió ho mereixés.

Comparteixo el patró amb qualsevol seguidora del blog que ho demani.