Cercar tres peus al
gat; Gat escaldat, amb aigua tèbia en te prou; Haver-hi gat amagat; Què sap el
gat de fer culleres?; Qui li posarà el cascavell al gat?; Donar gat per llebre;
Ser gat vell; Orgue de gats; Haver-hi quatre gats; Estar com el gat i el gos; Haver-hi
gat amagat; La curiositat va matar el gat; Tenir més vides que un gat; Se t’ha
menjat la llengua el gat; Bé sap el gat la barba que llepa; De nits tots els
gats son negres; Dos gats i una gata, no faltarà serenata; Gat amb guants, no
caça rates; Gat miolador, mai serà bon caçador; Quan no hi ha el gat, les rates
ballen; A gat vell, rateta jove; A prop d’un home descuidat, sempre hi trobaràs
un gat; De lladres i de gat vell, no en vulguis mai la pell; Paciència, li diu
la gata a la rata; Qui no té res a fer el gat pentina; Si vols ésser amic del
gat, grata-li el cap; Tenir més por que un gat a l’aigua…
I tantes d’altres
dites i refranys dedicades a la figura del gat.
No em direu que
això no és prou motiu per dedicar-li una entrada a un animal tan curiós i que
sempre va a la seva.
Per tot això i
perquè em venia de gust, vaig decidir llançar-me a fer aquests dos gats aguanta
portes que venien a una revista francesa que vaig comprar fa temps, i que tenia
allà guardadeta per quan la ocasió ho mereixés.
Comparteixo el
patró amb qualsevol seguidora del blog que ho demani.
