La Martina i la Queralt estrenen necessers

 

Les meves nebodes marxen en breu de colònies i em van demanar que els fes uns necessers. N'havien vists uns que els hi havien agradat molt en una fira d'artesania, però no sabien explicar ben bé com eren, així que em van donar carta blanca, només una condició: que siguin de color lila però amb diferents estampats!

I aquí teniu en el que en va sortir. He de dir que tot i que em va costar molt decidir com fer-los, finalment vaig optar per aquest disseny de valisette: sencill de fer però que dóna molt joc. A més, han quedat molt juvenils.

Ara només queda que gaudeixin de les colònies, i que llueixin els necessers nous davant dels seus companys de classe.

Aquí hi ha gat amagat

Cercar tres peus al gat; Gat escaldat, amb aigua tèbia en te prou; Haver-hi gat amagat; Què sap el gat de fer culleres?; Qui li posarà el cascavell al gat?; Donar gat per llebre; Ser gat vell; Orgue de gats; Haver-hi quatre gats; Estar com el gat i el gos; Haver-hi gat amagat; La curiositat va matar el gat; Tenir més vides que un gat; Se t’ha menjat la llengua el gat; Bé sap el gat la barba que llepa; De nits tots els gats son negres; Dos gats i una gata, no faltarà serenata; Gat amb guants, no caça rates; Gat miolador, mai serà bon caçador; Quan no hi ha el gat, les rates ballen; A gat vell, rateta jove; A prop d’un home descuidat, sempre hi trobaràs un gat; De lladres i de gat vell, no en vulguis mai la pell; Paciència, li diu la gata a la rata; Qui no té res a fer el gat pentina; Si vols ésser amic del gat, grata-li el cap; Tenir més por que un gat a l’aigua…

I tantes d’altres dites i refranys dedicades a la figura del gat.

No em direu que això no és prou motiu per dedicar-li una entrada a un animal tan curiós i que sempre va a la seva.

Per tot això i perquè em venia de gust, vaig decidir llançar-me a fer aquests dos gats aguanta portes que venien a una revista francesa que vaig comprar fa temps, i que tenia allà guardadeta per quan la ocasió ho mereixés.

Comparteixo el patró amb qualsevol seguidora del blog que ho demani.

Un conill curiós

Aquí us presento el conill curiós que m'ha sortit després de fer-lo instintivament. De fet, feia dies que l'havia vist per internet, és un treball de la casa Tilda, però no vaig saber trobar per enlloc ni el tutorial, ni els patrons, així que vaig fer-lo més o menys com vaig creure que s'assemblava més.

És un conill que surt del seu cau, perquè sent la olor de la primavera i abans de sortir del tot s'ha d'assegurar que el bon temps ha vingut per quedar-se perquè si no, dormirà una estona més! Perquè se li aguantin les orelles, li he posat a l'interior una mica de fil d'alumini d'aquest de bijuteria, que és més fàcil de manipular.

El test, es de l'ikea, d'aquells que són blancs però pintat en carbassa i amb acabat de vernís vitral.

L'herba és ràfia pintada en verd però de forma imperfecta perquè quedin trossos marronets, com si encara el fred hagués tocat una mica l'herba i deixi el senyal que encara pot treure el cap. Per decorar l'herba del cau, unes floretes d'arç negre que li queden com anell al dit.

Espero que us agradi!

Donant la benvinguda a la primavera

Per fi ha tornat la primavera, i quin millor detall de benvinguda que rebre-la amb un ram ben florit de tulipes de tela, que no es fan malbé ni provoquen al·lèrgies.
Vaig triar els torns vermells, que donen més vida, combinats amb diferents estampats, acabades amb una perleta de color blanc. Les fulles estan fetes amb feltre verd. El test, blanc, que fa ressaltar les flors i amb un detall compost amb cordill vermell i dues estrelles de fusta pintades en vermell.

Les cosetes d'en Lluc

Us deixo el meu últim encàrrec, com podeu veure (si heu donat alguna volta pel meu blog) es tracta d'una nova caixa per un nadó, aquest cop pel Lluc. Com recordareu está feta amb decoupage de tovalló de paper per l'exterior i l'interior està pintat de blanc i a la contratapa el text està imprès en paper d'arròs.

Un detall molt dolç per un infant.